8h. M’aixec, beren, etc.

8:30h. començ a partir cap a rehabilitació

Abans de les 12h. torn a ca meva després de rehab i faig anglès i guitarra (Anglès 1 pàgina de SB, una altra de WB i listening, pes meu compte i guitarra 15 minuts).

12h. partesc cap a es gimnàs

2h. Din

3:30h. partesc cap a sa platja i allà me pos moreno gràcies a menjar pastanaga i amtetlles rovegant-les molt mentres prenc es sol.

Altres hores: surt o vaig a algún concert (si n’hi ha algún).

Salut

Puc caminar perfecte però encara no corro molt bé (això si, al concert d’Extremo vaig fer pogo, encara que només pogués botar amb una cama [casi mor soterrat, gràcies des d'aquí a sa gent que me va ajudar a aixecar-me]). És molt important ser independent i quan vas coix no es que ho siguis del tot, per això estic tan content.

Aquesta setmaneta moreno, gimnàs i acabar sa rehabilitació

Ja estic pensant noms de grups i de gires:

Mallorcan Newest Hit Makers

Raül & Humans (jajaj)

The Sharper Knifes

I si em faig cantautor, sens dubte:

Me, myself & I trio

Es poden tenir en compte les suggerències.

Gran portada aquesta, m’agraden ses portades que són cutres a conciència. Són ironies fetes imatge.

El millor líquid

(Fins i tot en festes)

]]> http://rolmus.wordpress.com/2008/08/03/aigua/feed/ 0 rolmus http://rolmus.wordpress.com/2008/07/30/agenda-apretada/ http://rolmus.wordpress.com/2008/07/30/agenda-apretada/#comments Wed, 30 Jul 2008 14:58:16 +0000 rolmus http://rolmus.wordpress.com/?p=23 ]]> És estiu i no donc abast. Fer el que m’he proposat cada dia (sí, sí, pens fer els 30 dies) ja és bastant de temps (ben emprat, i  de manera totalment voluntària). Però és que si, a més, haig de quedar amb gent cada dia (és estiu i és el que em demana el cos)  és una autèntica feina. Demà a la 1 he quedat, passat a les 12 i es pròxim cap de setmana tenc ses festes de sa colònia (wuhu!). En definitiva, un feiner, el feiner que jo he decidit i que m’està encantant fer.

Ahir Blade Runner prou bona (és l’única, a part de la saga d’Indiana, en que he vist treballar bé al Harrisson Ford). Al final (no llegir si encara no l’heu vista) vaig entendre que ell també era un replicant; i que les memòries que té sobre un unicorn són implantades. A més, el polícia aquell sap quèlcom, però mai arribarem a saber el qué. 5 estrelles per a l’estètica (mescla entre cultura pop, pelíula detectivesca dels 80 i Chinatown). També destacar l’actuació del “dolent” no dolent.

M’han xerrat molt bé d’aquesta película, en faré una crítica algún dia d’aquests i la penjaré al blog.

Fa poc vaig decidir tallar les relacions amb mon pare, ja n’estava fart i ma mare em dona suport en el que jo vulgui fer. Mai ha fet de pare i mai ha estat gens mascle.  I, quan ha volgut donar suport, és quan ja no tocava. Crec que de petit em va faltar un referent masculí. Si jo no fos tan yan i estigués ple d’aquesta energia (energia masculina), potser ara seria gay.

Avui m’he donat conta també de la de películes que fan sobre adolescents sortits i de que la que més m’agrada és precisament la més màgica i en la que el tio està més centrat i menys hipnotizat pels conys: 40 dies i 40 nits (d’abstenció sexual).

I el que és més important de tot: m’he fet un calendari.

Vull afegir un valor a la meva vida i a la meva personalitat: constància.

Per això he decidit que aquest estiu faré 30 dies els propòsits diaris que m’he proposat de abdominals, guitarra, anglès i rehabilitació. Si aguant 30 dies seguits podré dir que tenc aquest valor

Per un blog d’un estudiant en el que la seva classe hi ha 27 estudiants no està gaire malament.

Me’n vaig a classe

Dw!

Si ajudo a una sola persona a tenir esperança, no hauré viscut en va.

Hem après a volar com els ocells, a nedar com els peixos; però no hem après el senzill art de viure com germans.

Si l’home no ha descobert gens pel que morir, no és digne de viure.

Res s’oblida més a poc a poc que una ofensa; i res més ràpid que un favor. Enviar frase

Res en el món és més perillós que la ignorància sincera i l’estupidesa concienzuda.

La violència crea més problemes socials que els quals resol.

Una nació que gasta més diners en armament militar que en programes socials s’acosta a la mort espiritual.

Res que un home faci ho envileix més que el permetre’s caure tan baix com per a odiar a algú.

La nostra generació no s’haurà lamentat tant dels crims dels perversos, com de l’escruixidor silenci dels bondadosos.

Per jo la vida no va de videojocs, ni de un esport en concret, ni de lo bones que están algunes ties. Tampoc va de beure alcohol, ni de fumar, ni d’intentar canviar lo que algú pensa de jo :S. No. Res d’això m’agrada gens.

La meva vida va de disfrutar, de passar’s-ho lo millor possible, de fer festa encara que no siguem en aquell moment a cap festa, de relaxar-se, de xerrar de coses profundes, per després sobrar-se com un loco.

Va de cercar princeses, i trobar-ne alguna, de fer coses positives, de fer tot i només lo que me faci divertirme, d’improvitzar excursions amb bons amics i amigues , de fer fotos, de ballar Salsa, de karaoke, de compartir pensaments amb gent autèntica, de conectar amb aquesta mateixa gent, dels meus pilars musicals, de fer bromes, de xerrar de sexe…

De tot això… i més, va la meva vida